Alfarràs i el fil
Les fàbriques de filatures d'Alfarràs (el Segrià) van representar un gran llegat patrimonial durant el segle XIX, que és quan es van construir les dues fàbriques, la Societat Anonima Vilades (fàbrica de baix) l'any 1894 i la Fàbrica Casals l'any 1897.La construcció d'aquestes dues fàbriques va fer que el poble creixes en nombre de persones ja que aquestes donaven molts llocs de treball.
Es pot observar el creixement de la població d'Alfarràs entre els anys 1887 i el 2005, aquest creixement va ser gracies als llocs de treball que van donar aquestes dues fàbriques de filatura entre d'altres.
Aquestes dues fàbriques de filatura eren de llana i aquesta llana prové del pèl d’alguns animals com l’ovella, la llama etc..., per obtenir la llana s’ha d’esquilar l’animal que es fa a la primavera que es quan la temperatura puja i han de permudar.
Aquesta llana ha de passar per un procés de neteja amb unes màquines anomenades llops, formades per uns tambors amb punxes i separen les fibres.
Tot seguit es submergeix es àcid sulfúric diluït perquè així s’eliminen les restes vegetals, després a un altre bany amb lleixiu que es per eliminar la substància greixosa de la pell de l’animal, i finalment s’asseca amb unes cintes transportadores amb aire calent.
La llana neta i que ja esta embalada s’envia a les industries tèxtils, s’utilitza per ser molt poc conductora de la calor i absorbidora de la humitat, també es fa roba d’abrics, jerseis i vestits.
Altres fibres tèxtils:
Trobem molts tipus de fibres com ara el cotó, el lli que pertanyen a les fibres vegetals; la llana i pèl d’origen animal com ara el de l’ovella, cabra, llebre, conill; la seda que prové del capoll del cuc de seda; i finalment el amiant que prové de fibres minerals.
També trobem fibres químiques de polímers naturals com ara el raió.
Per últim tenim les fibres químiques de polímers sintètics: el polièster, el niló, el polivinil i la lycra.
En l’actualitat l’ús de fibres químiques ha guanyat el mercat i la majoria de teles són una mescla d’aquestes fibres, tot i que en el segle XX, les fibres utilitzades eren les d’origen natural com ara (cotó, llana, seda i lli).
Procés clàssic de la filatura del cotó a les dues fàbriques
La filatura és un procés pel qual les fibres tèxtils són transformades en fils.
El fil és el resultat de la unió de multitud de fibres que són sotmeses a torsió perquè s’uneixen unes a les altres alternadament i formin un fil de longitud infinita.
Cada fibra té un procés específic tot i que les operacions fonamentals són les mateixes.
El procés de filatura consisteix en els processos següents: obertura, batà, cardatge, pentinadora, manuar, metxera, continua, filatura i bobinatge.
Obridora:
La matèria primera arriba a la filatura premsada i empaquetada en bales o floques. Cada bala pesa uns 300 kg de pes, procedents de les plantes de cotó.
Aquestes bales tenen un alt contingut de substancies no aptes per fer fil, per això s’ha de netejar.
Aquest procés de neteja també serveix per homogeneïtzar el cotó.
El procés d’obertura es du a terme en una màquina, l’obridora de bales.
En primer lloc, la obridora de bales desfà i redueix el cotó a flocs, uns ventiladors aspiren la pols, seguidament el braç obridor produeix una cinta flonja de cotó, que es mou a poca velocitat.
Batà:
Es torna a netejar i separar les fibres; el batà disposa el cotó en forma d’una làmina grossa i contínua, que s’anomena napa.
La preparació:
Es necessari paral·lelitzar les fibres amb un procés anomenat estiratge que es fa en dues fases, una preparació gruixuda, feta pel manuar i un altra fina feta per la metxera.
Manuar:
Aquesta màquina estira les cintes procedents de la carda o pentinadora, que paral·lelitzar les fibres al mateix temps que en superposa vàries, cosa que ho uniformitza.
Metxera:
Màquina que aprima la cinta que ve del manuar i li dona una lleugera torsió, que dona lloc a una metxera molt fina que s’enrotlla en bobines cilíndriques.
Continua:
Les filatures actuals disposen de màquines que reuneixen la pols en un sol pas, i això fa que la filatura s’ha fet molt mes ràpida provocant un augment de la producció i una major eficiència.
El bobinatge:
Finalment, el fil s’enrotlla en tubs de cartró o bé de plàstic de forma troncocònica. Cada volta de fil al rep el nom d’espira. Quan la fusada és plena, la màquina s’atura per poder fer el canvi de les fusades plenes per fusades buides. Les fusades plenes són transportades a la bobinadora on dipositen el fil més llarg. Aquest és l’últim procés de la filatura abans de que s’encaixin les bobines i vendre-les a les teixidores.
La metxa o a vegades la cinta del manuar directe, passa a la màquina de filar, que continua estirant la metxa i donant-li torsió , fins que queda un fil uniforme i resistent, que s’enrotlla en un fus. Hi ha molt tipus de filadores, les més conegudes són la contínua, la selfactina, i la filadora de cap obert.
