Entrevista a una treballadora:

El següent text, recull el testimoni d’una dona que va començar a treballar als catorze anys a la fàbrica tèxtil Societat Anònima Velades (Alfarràs) de Catalunya.

Aquestes fàbriques estaven situades en zones rurals al cantó de rius per l’obtenció d’energia i per la utilització de ma d’obra barata y menys conflictiva que la de les zones urbanes.

Ara transcriure una entrevista feta l’any 2016 a una treballadora tèxtil.

R.M.- Ja veus quanta misèria hi havia.

A.S.- Amb quants anys vas començar a treballar?, Ho recordes?

R.M.- Amb 14 anys, l’any 1951 fins als 19.

A.S.- De que t’encarregaves a la fàbrica?

R.M.- Era una simple ajudanta, una filadora, portava una màquina de fil anomenada

metxera.

A.S.-Hi havia moltes noies de la teva edat?

R.M.-De gent jove n’entraven i sortien, perquè a aquella edat acabaven els estudis.

A.S.-Recordes quines feines feien?

R.M.-La majoria eren noies, n’hi ha que les ficaven a les continues, obilladores, metxeres i als batans treballaven els homes perquè aquelles bales pesaven molt.

A.S.-A quina hora començaves a treballar i quins torns hi havia?

R.M.-Jo treballava de les 5 del matí a les 13:30 del migdia, però després em van ficar de les 13;30 a les 10 de la nit.

A.S.-Quins altres torns hi havia?

R.M.-De 5 a 13:30, de 13,30 a 22 i de 22 a 5.

Teníem 30 minuts per esmorzar i podíem anar a casa si ens donava temps o bé la gent que era de fora es quedava als menjadors que hi havia.

Hi havia gent de Ivars de Noguera, Algerri, Andaní, Alfarràs i Almenar.

A.S.-Era dura la feina?

R.M.-No, com que m’agradava no la trobava pesada.

A.S.-Era bo el tracte que rebies per part d’altres treballadors i el ‘’jefe’’?

R.M.-Si

A.S.-I quant et pagaven?

R.M.-Em pagaven 7.5 ptas a la setmana i més tard m’ho van augmentar a 17.5 ptas.

A.S.-El temps que vas estar treballant hi va haver algun accident amb alguna màquina?

R.M.-Si, més de dos, un noi al batà el va agafar i el va deixar sense alguns dits, un altre es va quedar sense mà i una altra dona d’Algerri que se li va emportar el braç.

A.S.-I que els hi passava a aquesta gent que van patir l’accident?

R.M.-Els hi donaven X ptas i després els hi donaven una paga perquè ja no podien treballar més.

A.S.-Alguna cosa mes que et vingui al cap?

R.M.- Si, a aquesta fàbrica hi havia un porter/a que estaven per allí esperant a la gent que demanaven algo per donar el encàrrec al jefe.

Desprès hi havia uns tallers de mecànica que s’encarregaven d’arreglar les màquines, però tot eres treballadors homes.

A cada canvi de torn tocava una sirena i si no hi havia llum tocava una campana manualment.

Recordo que quan sortíem a esmorzar els mecànics ens xiulaven.